Aprovada per tots els Grups del consistori la moció presentada per el PP Català de Sant Vicenç dels Horts so-licitant a l’Ajuntament la creacio d’ una Ordenança municipal per incentivar l’estalvi d’aigua.

Publicado: septiembre 12, 2012 en Uncategorized

 

Desprès de veure com l’organisme que gestiona l’aigua a Sant Vicenç, l’empresa Aigües Ter Llobregat ens fa un increment del 70% al nostre rebut, tenim que pendre messures d´estalvi.
L’estalvi d’aigua és una política efectiva mitjà ambiental. Cuidar el medi ambient també és optimitzar els consums d’aigua. Es pot fer molt més per fer un ús racional de l’aigua com ben escàs.


La protecció del medi ambient és un valor social que s’ha de fomentar des de les administracions públiques. Aquesta protecció, en virtut de les potestats atribuïdes pels municipis en matèria de medi ambient, esdevé servei públic obligatori en les poblacions tal com estableix l’article26.1d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta Mocio com tambe donar una utilització racional a l’aigua que equival a estalviar, fent extensa aquesta accepció als conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització.
D’aquesta manera, per a cada activitat que requereixi consum d’aigua s’ha de destinar aquella amb una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’nvol fer.
Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem trobar usos que no requereixin emprar una aigua d’aquestes característiques (com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d’interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per reomplir els dipòsits dels vàters, entre d’altres).
L’objectiu de la protecció i preservació del medi ambient no pot anar contra simateix, ni en detriment d’un altre com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte s’ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.
La demanda creixent de l’aigua està indissolublement lligada a l’augment del nombre
d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics amb el consegüent greuge per al medi ambient. Per això, cal establir una base normativa que permeti el correcte ús i estalvi d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi ambient
L’objecte d’aquesta Mocio és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i circumstàncies tindria que ser obligatòria.
Cada vegada són més els municipis catalans que disposen d’una Ordenança Municipal d’aquest tipus: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges, Sant Adrià del Besòs, Begues, Sabadell o Castellbisbal etc… 
Solicitem: Aprovar una ordenança municipal per incentivar l’estalvi d’aigua  d’acord amb el contingut de las propostes que s’exposen:
Article 1. Incentivar i regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes estalviadors d’aigua als edificis i construccions amb l’objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.
Vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és amb la creacio d´una ordenança.
Article 2.
L’àmbit d’aplicació recau sobre:
a) Tot tipus de noves edificacions i construccions, incloses les sotmeses arehabilitació i/o reforma integral, canvi d’ús de la totalitat o part de l’edificio construcció (tant si són de titularitat pública com privada) inclosos els edificis independents que formin part d’instal·lacions complexes, amb excepció de les enumerades a l’article 18 de la present Ordenança.
b) En especial, cal preveure la incorporació de sistemes d’estalvi d’aigua
per als següents usos:
habitatge
residencial, hoteler i similars
educatiu
sanitari
recreatiu
comercial
industrial
esportiu
qualsevol altre que comporti l’existència d’instal·lacions
destinades al consum d’aigua
Tots aquests usos, i els que es puguin esdevenir, s’han d’entendre en el sentit
que defineixi la normativa urbanística vigent.
Article 3. PERSONES RESPONSABLES
 S’adreça a persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir l’efectiu compliment d’una Ordenança, i en especial les següents:
Companyies de subministrament d’aigua potable
Instal·ladors autoritzats d’instal·lacions d’aigua (lampistes…)
Arquitectes, constructors i promotors immobiliaris
Propietaris, titulars i arrendataris d’edificis i construccions
Ciutadans en general que vetllaran per l’ús racional dels recursos naturals per la millora i conservació del medi ambient
Article 4. DEFINICIONS
caldrà entendre per:
Sistemes d’estalvi d’aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin un estalvi eficient del consum d’aigua, així com una reutilització
d’aquesta per a una utilitat diferent.
Sistemes de captació d’aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la recollida i emmagatzematge de l’aigua
procedent de la pluja.
Sistemes d’aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la captació i emmagatzematge de l’aigua
procedent dels sistemes de renovació d’aigua de les piscines.
Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el
cabal d’aigua.
Sistemes d’aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin la reutilització mitjançant la reconducció i depuració de les aigües
de banyeres i dutxes per a omplir les cisternes dels vàters.

CAPÍTOL II: SISTEMES PER A L’ESTALVI D’AIGUA


Article 5. SISTEMES D’ESTALVI

Sense caràcter limitatiu s’indiquen els següents sistemes d’estalvi d’aigua:
Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada
Airejadors per a aixetes i dutxes
Captadors d’aigua de pluja
Reutilitzadors de l’aigua sobrant de les piscines
Recirculadors d’aigua de dutxes i banyeres
Cisternes dels vàters
Article 6. REGULADORS DE PRESSIÓ
S’ha d’instal·lar un regulador de pressió de l’aigua per cada comptador individual d’entrada d’aigua dels edificis i construccions, de manera que es garanteixi una sortida d’aigua potable amb una pressió màxima de 2 quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 Kg/cm²) durant tots els mesos de l’any.
Article 7. AIREJADORS PER A AIXETES I DUTXES

S’han d’instal·lar mecanismes economitzadors d’aigua o similars i/o mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm²) tinguin un cabal màxim de vuit litres minut (8 l/min) per a aixetes i de deu litres minut (10 l/min) per a les dutxes.

A banda d’aquests mecanismes, pel que fa a aixetes d’ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors o qualsevol altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua limitant les descàrregues a un litre (1 l) d’aigua.
Article 8. CAPTADORS D’AIGUA DE PLUJA


En aquelles noves edificacions i construccions (tan de caràcter públic com privat) que incloguin el manteniment d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfície superior als 1.000 m², l’aigua de pluja s’ha de captar mitjançant una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzematge i consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic. En concret, es recolliran les aigües pluvials de teulades i terrats. En cas que amb aquestes aportacions no es puguin satisfer les necessitats hídriques per al reg i/o altres usos, també s’autoritza la recollida de les aigües del jardí.

1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua provinent de la pluja es pot fer servir per al reg de parcs i jardins,
neteja d’interiors i exteriors…i qualsevol altre ús adequat a les seves
característiques, exceptuant el consum humà.
2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar de:
les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció de l’aigua de pluja,
un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i
un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de subministrament d’aquesta aigua i al dipòsit d’emmagatzematge, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.
2.2.El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents litres (400 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m2) de gespa. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions inferiors als 15 m3.
2.3.Les canalitzacions exteriors han d’anar centralitzades en un punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l’aigua i la seva entrada dins el dipòsit d’emmagatzematge.
2.4.Per garantir la qualitat de l’aigua emmagatzemada, cal disposar d’un sistema de filtració i decantació. El filtre ha de fer com a màxim 150 micres (150 μ).
2.5.El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a uns 50 cm
del nivell del terra i ha de ser de poliester i fibra de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest dipòsit ha de comptar amb els següents elements:
un sobreeixidor que tingui sortida a la xarxa de clavegueram (ha de tenir una mida el doble del conducte d’entrada d’aigua).
un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el cabal necessari per a cada ús.
un recobriment d’obra que li serveixi de protecció i en garanteixi l’estat.
2.6.Sense perjudici de l’anterior, es podran utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de qualitat i seguretat.
3. En qualsevol cas, caldrà sotmetre’s al que disposa l’article 5.7 referent a
“Depósitos de Reserva” de la Orden de 9 diciembre de 1975 por la que se
aprueban las Normas Básicas para las instalaciones de suministro de agua.
  
Article 9. AIGUA SOBRANT DE PISCINES

En aquelles noves piscines (tant de caràcter públic com privat) que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 40 m², l’aigua sobrant s’ha de captar mitjançant una instal·lació que en garanteixi l’emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.

1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i declorada, pot emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors…i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà.
2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.
2.2.El sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.
2.3.El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es farà en funció de:
l’aigua que renovi la piscina,
l’espai disponible i
la superfície de reg o l’ús al qual es destinarà.
2.4.Pel que fa a les característiques tècniques del dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la incorporació d’un filtre declorador de carbó activat.
2.5.En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua
per mitjà de filtres.
Article 10. REUTILITZACIÓ D’AIGUA DE DUTXES I BANYERES

Tots els edificis residencials amb més de 8 habitatges i les edificacions o construccions per a altres usos en què es prevegi un volum de consum anual d’aigua destinada a dutxes i banyeres superior a 400 m3, han de tenir un sistema de reutilització d’aigües grises.

1. Aquest sistema està destinat exclusivament a reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres amb l’objectiu de reomplir les cisternes dels vàters. Pel que fa als vàters, cal aplicar el que disposa l’article 11 d’aquesta Ordenança, mentre que per a dutxes i banyeres, cal aplicar l’article 7.
2. Queda prohibida la captació d’aigua per aquest sistema d’un lloc diferent al que s’especifica en aquest article, en especial aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores, rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents, productes químics contaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals.
3. Instal·lació del sistema d’aigües grises
3.1.S’ha de fer separació de baixants d’aigües residuals i un únic baixant per a la recollida de dutxes i banyeres. El baixant d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora físico-química i/o biològica compacta que garanteixi la depuració de l’aigua.
3.2.Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la resta, totes les canonades del sistema d’aigües grises han de ser específiques per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte.
3.3.La depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de clavegueram, així com d’una entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters.
3.4.A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un colorant no tòxic i biodegradable de color que serveix d’indicador de la correcta depuració de les aigües.
3.5.L’aigua depurada es bombeja cap a les cisternes dels vàters. També es podrà distribuir per gravetat quan les cisternes estiguin situades a un nivell inferior al de la depuradora.
4. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant a la depuradora com en els punts de subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color
vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.
5. El càlcul de la instal·lació d’aigües grises depèn del nombre de persones de cada habitatge i, en qualsevol cas, en funció de l’ús de l’edifici o construcció cal diferenciar les següents tipologies:
Habitatges unifamiliars
Es pren com a càlcul de referència que el consum d’aigua per a dutxes i/o banyeres és d’un mínim de seixanta litres per persona i dia (60 l/persona/dia) i d’un màxim de cent litres per persona i dia (100l/persona/dia).
Habitatges plurifamiliars
El càlcul de referència és el mateix que per als habitatges unifamiliars amb l’especificitat que hi ha d’haver un sistema d’aigües grises comú per a tots els veïns.
Hotels
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és d’un mínim de noranta litres per persona i dia (90 l/persona/dia) i d’un màxim de cent vint litres per persona i dia (120 l/persona/dia).
Complexos esportius
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és, com a màxim, de seixanta litres usuari i dia (60 l/usuari/dia).
6. Caldrà preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar la depuradora, que ha de ser de fàcil accés, per tal de garantir-ne el manteniment i control.
Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema d’estalvi d’aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorrin per l’interior dels edificis i construccions, per evitar qualsevol impacte visual.
Article 11. CISTERNES DELS VÀTERS
1. Les cisternes dels vàters d’edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i han de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega.
2. A les cisternes dels vàters de lavabos d’ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi:
que disposen d’un mecanisme que permet aturar la descàrrega o d’un sistema de doble descàrrega.
del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què disposin. Si les cisternes dels vàters empren un sistema d’aigües grises per a reomplirse, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu.

Article 12. IMPACTE VISUAL
Per als sistemes d’aprofitament d’aigua és d’aplicació el que s’estableix a les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i a les Ordenances Metropolitanes d’Edificació per tal d’impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos als corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.
CAPÍTOL III: REQUISITS
Article 13. REQUISITS FORMALS
1. Tots els edificis, construccions i usos de l’article 2 d’aquesta mocio queden sotmesos a l’exigència d’atorgament de la llicència urbanística corresponent (llicència d’obra major o menor, obertura i/o altres, segons el cas).
2. A la sol·licitud de la llicència, cal adjuntar el projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs corresponents que justifiquin el compliment d’una Ordenança.
3. L’atorgament de la llicència i l’autorització de funcionament de les instal·lacions un cop executades les obres, requereix la presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte.
Article 14. MILLORS TECNOLOGIES DISPONIBLES
L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els projectes presentats en cada moment s’hauran d’adaptar als canvis tecnològics que s’hagin produït, i tractar d’incorporar les darreres novetats tècniques.

CAPÍTOL IV: SISTEMES DE CONTROL I MANTENIMENT
Article 15. CONTROL I MANTENIMENT
1. Control
1.1.Els serveis tècnics municipals controlaran la correcta preinstal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin convenients.
1.2.A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.
1.3.Si es comprova que una instal·lació o el seu funcionament no s’ajusta a aquesta Ordenança, l’òrgan municipal competent practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurarne el compliment.
1.4.L’òrgan municipal competent pot imposar multes coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i resolucions cursades.
1.5.El Ple de l’Ajuntament pot encomanar la realització
d’inspeccions en edificis i construccions per tal de comprovar el compliment de les previsions d’aquesta mocio.
1.6.L’Àmbit de Gestió Municipal encarregat del compliment d’aquesta Ordenança registrarà i farà el seguiment i control dels sistemes d’aigües grises instal·lats al municipi. Per a cada instal·lació haurà de disposar, com a mínim, de les següents dades:
l’esquema tècnic,
dades de l’instal·lador,
dades del titular, propietari o responsable
2. Manteniment
2.1.El/s titular/s o responsable/s d’edificis i construccions que comptin amb sistemes d’estalvi d’aigua, estarà/n obligat/s a realitzar les operacions de manteniment i reparació per mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficiència i eficàcia. En especial, per als
sistemes de reutilització d’aigües caldrà fer neteges periòdiques que consistiran en:
neteja de filtres un mínim d’una vegada a l’any i llur reposició quan s’esgoti la seva vida útil
neteja dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua un mínim d’una vegada a l’any
2.2.Els serveis tècnics municipals podran efectuar controls i revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre les accions oportunes segons es disposa en els punts 3 i 4 de l’apartat anterior.
Article 16. SUSPENSIÓ D’OBRES I ACTIVITATS
1. L’Alcaldia, o l’òrgan delegat a tal efecte, podrà acordar la suspensió de les obres d’edificis i usos en els casos en què s’incompleixi la futura Ordenança.
2. La potestat de suspensió d’obres i usos requerirà la instrucció d’expedient tramitat en els termes previstos en la legislació urbanística i en la de procediment de règim jurídic aplicable a les administracions públiques.
  
Article 17. INFORMACIÓ ALS USUARIS
1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o construcció cal informar l’usuari mitjançant la facilitació d’instruccions protocolitzades sobre l’estalvi de l’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua.
2. El promotor i/o venedor en cas de successives compra-vendes, serà responsable d’informar el comprador de l’existència dels sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari serà responsable d’informar els usuaris en cas que l’edifici o construcció sigui destinat a lloguer.
3. Els instal·ladors autoritzats dels sistemes d’estalvi d’aigua, també han d’informar mitjançant instruccions protocolitzades sobre l’estalvi d’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions.
Article 18. EXCEPCIONS
En qualsevol cas, queden exceptuats d’instal·lar els sistemes d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, guarderies, llars d’avis…i tots aquells centres que, per les seves condicions i característiques, les aigües grises generades poden contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
CAPÍTOL V: INFRACCIONS, SANCIONS I PROCEDIMENT SANCIONADOR
Article 19. INFRACCIONS
Són infraccions les previstes a la legislació general sobre habitatge i medi ambient, i en particular:
1. Constitueix una infracció molt greu:
1.1.No instal·lar els sistemes d’estalvi d’aigua quan sigui obligatori i d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança.
1.2.Possibilitar que l’aigua potable entri en contacte amb la no potable.
1.3.La no senyalització o senyalització insuficient de la no potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta Ordenança.
2. Constitueixen infraccions greus:
2.1.La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua que correspon, atenent a les característiques de l’edificació i a les exigències fixades per a cada sistema d’estalvi d’aigua.
13
2.2.La manca de manteniment que comporti la disminució de l’efectivitat de les instal·lacions.
2.3.La no informació degudament protocol·litzada per part de qui correspongui sobre els sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció.
2.4.L’incompliment dels requeriments i ordres d’execució dictats per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança.
3. Constitueixen infraccions lleus:
3.1.Impedir l’accés a les instal·lacions als encarregats de la funció d’inspecció habilitats a tal efecte, així com negar-se a presentar la informació sol·licitada. La reiterada pràctica d’aquesta infraccióconstituirà una infracció greu.
3.2.Qualsevol altre incompliment de la present Ordenança nodefinit com a infracció greu o molt greu.
Article 20. SANCIONS
Les sancions que corresponen per a la comissió d’infraccions segons el que disposa el règim d’aquesta Ordenança, amb independència de les actuacions municipals tendents a impedir les utilitzacions a què doni lloc la infracció, són:
1. Per infraccions lleus, multa fins a 1500 €
2. Per infraccions greus, multa fins a 3000 €
3. Per infraccions molt greus, multa fins a 6000 €
Article 21. PROCEDIMENT SANCIONADOR
El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les sancions són les que s’estableixen en la legislació urbanística i sobre habitatge de Catalunya.
  
CAPÍTOL VI: ACCIÓ DE FOMENT
Article 22. MESURES DE FOMENT
1. Per facilitar l’aplicació d’aquesta mocio, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts incorporarà en el pressupost anual municipal una línia de subvencions o ajuts econòmics per incentivar propietaris i promotors.
2. Per a la concessió i efectivitat de les subvencions, se seguirà en allò que sigui d’aplicació el procediment previst a les Normes reguladores per a l’atorgament de subvencions.
Humbert Palafoll
Portaveu del Grup Municipal del PP Catalá a Sant Vicenç dels Horts

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s